Una nova edició de la Pasqua amb una vessant comunitària
Un any més el Seminari de Vic va acollir una nova edició de la Pasqua Familiar que, enguany, portava per lema “Teixim Comunitat amb Tu”.
La idea de Comunitat va ser el fil conductor d’aquestes jornades, que va reunir més d’una quarantena de famílies, acompanyades pels Missioners Claretians, en quatre dies de fe viscuda amb profunditat i joia. A continuació us presentem la crònica escrita per l’Equip Pasqua Familiar de Vic.
Preparació vers la Pasqua
Un dels aspectes més destacables dels dies de convivència de les famílies fou la renovació d’algunes activitats. Arran la valoració de la Pasqua de l’any anterior, es va veure que valia la pena repensar un xic la convocatòria d’aquest 2018 i gràcies a les decisions preses a reunions prèvies celebrades a la tardor i hivern passats, es va apostar per una Pasqua que fes un èmfasi especial en celebracions amb una simbologia més viva, focalitzar una mica més les activitats en els infants, fer possible un ritme d’activitats més lleuger i aconseguir un sentiment més gran de família, una escalfor més comunitària. Precisament en aquest sentit cal entendre el lema d’enguany, que anà acompanyat d’una imatge-logotip que lligava metafòricament el món tèxtil amb la diversitat de realitats presents a la Pasqua: tots diferents, però tots units fraternalment per la figura del Crist.
Ja dins els primers mesos de 2018 s’anà fent la preparació de la Pasqua en els seus diversos equips. Certament ha estat una feina dura, però també molt imaginativa, enguany amb la posada en marxa de comissions transversals. A més a més es posà en marxa una nova comissió anomenada “Comunitat”, que precisament vetllava per aconseguir el volgut caliu comunitari.
I per acabar-ho d’arrodonir es va demanar a les famílies assistents que fessin uns petits deures de cara a la Pasqua que consistien a portar una fitxa familiar i que aportessin una peça de roba que l’estimessin especialment per algun motiu.
La logística es posa en funcionament
Paral·lelament a tot això l’engegà la imprescindible maquinària de la logística de la Pasqua. Les primeres converses amb el Seminari de Vic, les inscripcions, els pagaments i la coordinació en general. Un munt de feina invisible, molt important, a la qual cal afegir tot el que era informació vers les famílies assistents, la renovació al dia del web de la Pasqua Familiar (
www.pasquavic.cat) i, com a novetat, la posada en marxa de les xarxes socials. Hi destacaríem el Twitter (
https://twitter.com/PasquaVic), des del qual s’anava traslladant l’ambient i el dia a dia de la Pasqua.
Dijous tarda. Acollida i celebració
Arribà finalment el dijous dia 29 de març i les famílies anaren arribant al Seminari de Vic.
Després de tancar les inscripcions, recollir les acreditacions i fer l’allotjament a les habitacions, s’iniciaren les activitats amb la presentació de les famílies. En aquest moment, dins un ambient 100 per cent familiar, s’anaren presentant els diferents nuclis familiars dins una activitat dinàmica, que aprofundia en l’eix d’animació del món tèxtil i que concloïa l’elaboració d’un tapís que portava el logotip de la Pasqua. També en aquesta presentació s’entonà per primera vegada la cançó d’aquest 2018 que portava per títol “Una comunitat, una família” i que fou cantada durant la resta dels dies. En aquest sentit aquesta i moltes altres cançons feren més musical que mai la convocatòria d’enguany.
Acabada la presentació es feu el primer àpat, el sopar, que donà pas a la celebració de Dijous Sant. Precisament aquí fou on es començaren a palpar els canvis que hi haurien en el decurs dels dies. Dins un ambient comunitari es feu el lavatori de peus, més proper a partir d’una dinàmica en què s’ajuntaren famílies en grups de 12 persones i en què, a més de l’homilia d’en Màxim Muñoz, grans i petits també tingueren l’oportunitat d’expressar els sentiments que es vivien aleshores.
El dia acabava amb el bon regust de boca de la retrobada de les famílies i entrant en l’ambient de fe que havia de seguir a l’endemà.
Divendres matí, amb més novetats
El divendres despertà les famílies amb un canvi ja a primera hora del matí, el d’una pregària renovada. Aquest 2018 es va voler donar un caràcter més familiar a la pregària matinal facilitant que, després d’esmorzar, hi pogués prendre part tothom. Un nou horari i uns continguts més pensats en els infants, feren que la pregària arribés (i a voltes emocionés) a grans i petits, el mateix divendres, el dissabte i el diumenge.
Després de la pregària s’inicià la feina per grups d’edat, sota el fil conductor comunitari.
Els adults van tenir l’oportunitat de conèixer dues vessants de la idea de comunitat. La primera a partir del testimoniatge que donà la metgessa, teòloga i monja benedictina Teresa Forcades. En el decurs de la seva rica xerrada, plena de matisos i de referències a camps ben diversos, parlà de la seva experiència personal i de la projecció del concepte comunitari. Posteriorment hi parlà el germà marista Lluís Serra qui, amb tota mena de detalls, feu una presentació que submergí els presents en el context del desenvolupament de les primeres comunitats cristianes.
Paral·lelament al que feien els adults els infants fins a 13 anys, separats en grups d’edat, també van treballar el concepte comunitari. A partir de dos tallers diferents ambientats en el món tèxtil (centrats en unes propostes manuals d’una mandala de llana i un patchwork), conduïts per alguns pares i monitors de l’Esplai Sant Felip Neri de Barcelona, els més petits van abordar el que són les emocions i la diversitat.
Finalment els adolescents d’entre els 13 i els 17 anys, enquadrats dins el grup “Engegada”, també aprofundiren en la mateixa idea de comunitat. La veritat és que feren una reflexió especialment interessant, que plasmaren en expressions plàstiques i corporals que compartiren amb la resta dels presents.
Amb tanta feina feta arribà l’hora del dinar que, com la resta d’àpats dels dies “sants”, foren assaborits en un ambient molt familiar.
Teatre i celebracions de divendres sant
Una altra de les novetats d’enguany ha estat la recol·locació de l’activitat de teatre a primera hora de la tarda de dijous i divendres. Aquest 2018 la companyia “La Quinta Forca”, conformada per diverses famílies assistents a la Pasqua, escenificà una història que recolzava la comprensió del fet comunitari. En concret es posà en escena una obra que explicava, en clau de passat i de present, l’aparició de Jesús als deixebles d’Emaús i les vicissituds que visqueren les primeres comunitats. Certament fou una interpretació de “10”, tant per als adults com per als infants que interpretaren els diversos personatges.
Un cop acabat el teatre alguns adults feren el “Viacreu de la Misericòrdia”. Es tractava d’una activitat introspectiva i de silenci on, a cadascuna de les catorze estacions hi havia una lectura, una proposta de meditació i una pregària.
Alhora les famílies que tenien infants treballaren un espai especial, gairebé únic: pares, mares, fills i filles, reflexionaren en nucli familiar a partir d’unes pistes que se’ls proposaven. L’activitat va intercalar moments de joc i intercanvi entre les diferents famílies. Una reflexió en la passió que vivim actualment en les nostres realitats quotidianes.
I per tancar la vesprada es feu la celebració de la Passió. També en clau de família, grans i petits van recordar els darrers moments de Crist amb els seus deixebles, la traïció de Judes i la seva detenció, el judici davant el Sanedrí i Pilat, el camí del Calvari i la seva mort. També en aquesta oportunitat en Màxim Muñoz recordà el sacrifici de salvació de Jesús, alhora que evocà la vessant comunitària del grup de Crist, però ben viva entre les famílies presents a la Pasqua.
Després de sopar tingué lloc la darrera activitat de divendres, la Vetlla de la Creu, en què s’interpel·là els presents a viure els sentiments d’abatiment que tingué Jesús, i que tants homes i dones viuen avui arreu del món.
Dissabte és sinònim de Ruta Mariana
La nova jornada es presentava especialment esperançadora per a la colla de famílies presents al Seminari de Vic. S’havia de viure gran jornada que, després de la pregària, tenia un dels seus punts forts en la Ruta Mariana que es realitza cada any.
Val a dir que també la Ruta Mariana presentava novetats, la primera de les quals la de la seva durada. A diferència d’altres anys, aquest recorregut evocant la presència de Maria, es feu durant tot el matí i el migdia, de forma que es va preveure fer dinar de carmanyola al punt central de la Ruta, l’ermita de Santa Magdalena de Conangle, al terme municipal de les Masies de Roda.
Certament era ben emocionant veure l’ascensió de les prop de 150 persones vers l’ermita. Val a dir que, de tant en tant, s’aturaven per fer unes proves d’allò més divertides que havien preparat les famílies organitzadores de Roda de Ter. A punt d’arribar a l’ermita l’emoció es redoblà en trobar-se el grup de les famílies allotjades al Seminari de Vic i els integrants de la Pasqua Jove que estaven allotjats a l’Esquirol. Tots plegats van poder gaudir d’una activitat lúdica davant l’ermita i, com és “tradició” de la Pasqua, de cantar cançó popular brasilera “Negra Mariama”, arrodonint la vessant mariana de la ruta.
Arriba la gran festa de la Vetlla Pasqual
De tornada a Vic, se celebraren les darreres activitats prèvies a la Vetlla Pasqual.
La primera fou una viscuda celebració del perdó. En aquesta oportunitat es feu una dinàmica per la qual una de les persones assistents es caracteritzà com la Terra, el planeta on vivim que a voltes és durament agredida per les actituds violentes de les grans empreses, dels dirigents internacionals, i també de tothom en general quan anteposa l’egoisme personal al bé comú. La dinàmica significava el reconeixement dels pecats de cadascú, la voluntat de trencar amb aquestes cadenes i alliberar-nos-en, per lluitar per un món millor.
En acabar la celebració es començà a condicionar la sala on tindria lloc la Vetlla Pasqual. Paral·lelament també es feu la valoració de la Pasqua, en general amb comentaris satisfactoris pel que fa al protagonisme dels infants i les famílies a les celebracions, la imaginació que s’havia impregnat a les diverses activitats i la transversalitat en les comissions. En aquest sentit el parer general era de donar per bones les innovacions de cara a properes edicions.
Al vespre, abans de la Vetlla Pasqual i després del sopar, encara hi va haver temps per a dues activitats més. Els adolescents d’Engegada participaren en un joc de nit en què, una vegada més, es lligaren el conceptes del tèxtil i de comunitat. I d’altra banda els infants pogueren fer la tradicional “collita d’ous de Pasqua” al pati de l’Ós del Seminari.
Fou així com arribà la celebració de la Vetlla Pasqual, que tingué lloc amb la presència de les famílies i, una vegada més, dels integrants de la Pasqua Jove, al Seminari de Vic. Tots plegats, acompanyats d’algunes altres persones que volgueren ser presents en aquest moment de la Pasqua Familiar, van viure amb molta alegria tots els instants de la celebració, des de l’entrada de la llum de Crist, passant per les lectures i els cants que se succeïren amb desbordant emoció, fins al missatge final de resurrecció de Crist: “Jesús és viu!”
Un diumenge amb regust d’enviament
A l’endemà matí es va acabar de recollir-ho tot, per tal de deixar les instal·lacions de la mateixa manera com estaven just quan les famílies arribaren a la Pasqua el dijous per la tarda.
Tot i així hi hagué un darrer moment de celebració conjunta (també una novetat d’enguany), amb la darrera pregària a la sala d’actes del Seminari. Era la millor cloenda possible als dies de convivència i perquè les famílies s’acomiadessin sentint-se enviades a propagar l’esperit de la Pasqua més enllà dels dies viscuts, en les realitats quotidianes de cadascuna.
Aquesta petita celebració i el fraternal cant de l’hora dels adéus davant l’entrada del Seminari de Vic, van tancar una Pasqua caracteritzada per la voluntat de les famílies assistents de seguir construint el Regne en el Món.
